La (in)-justícia espanyola
Els darrers dies s’ha celebrat a València un dels judicis més
esperats al nostre país. Francisco Camps, ex-president del País valencià
s’asseia al banc dels acusats com a imputat en la trama Gürtel. Concretament, se’l
acusava de suborn, tràfic d’influències i de rebre “trajos” d’un alt valor.
Malgrat les esperances que d’una vegada per totes es condemnés a algun dels
molts corruptes que s’aprofiten de les arques públiques amb total impunitat, la
justícia espanyola ens ha tornat a decebre per enèsima vegada absolent Camps.
Camps no ha sigut el primer corrupte, ni serà l’últim, a
escapar-se, de la justícia espanyola. Cal recordar, el flagrant cas de Fèlix
Millet que després d’apoderar-se de més de 35 milions d’euros ha esquivat els
tribunals i pot gaudir d’una prou tranquil·la jubilació al seu xalet de
Pedralbes. Fa poques setmanes, també s’ha destapat el cas d’Iñaki Urdangarin,
ex-jugador d’handbol casat amb la infanta Cristina, acusat de desviar diners
públics a les seves empreses privades com la fundació Nóos. Les il·lícites
activitats del gendre del rei han esquitxat de ple la ja prou qüestionada i
il·legítima monarquia espanyola. D’aquí
pocs dies, Urdangarin haurà de declarar davant del jutjat de Palma, però a un
gran nombre de persones ja no ens queda ni la més mínima esperança de veure
Urdangarin a la garjola.
Malgrat la facilitat amb la qual alguns individus
aconsegueixen salvar-se dels càstigs judicials, d’altres no ho tenen tant
fàcil. N’és un exemple l’antic dirigent de Batasuna Arnaldo Otegi condemnat a
10 anys de presó acusat de col·laborar amb ETA. En el moment de la seva
detenció, l’octubre de l’any 2009, al polític independentista basc només se’l va acusar de voler reorganitzar l’antiga
Batasuna. A banda d’Otegi, els tribunals de l’estat espanyols han impostat
penes de presó a centenars de polítics bascos pel simple fet de pertànyer a l’esquerra
abertzale, tot i no tenir cap relació amb atemptats ni l’organització interna d’ETA.
Aquests exemples ens mostren fins a quin punt és hipòcrita la
justícia espanyola, condemnant polítics
pel simple fet de tenir unes idees concretes i absolent aquells aprofitats i
vividors que engrandeixen les seves comptes bancàries gràcies als diners del
poble. Un dels elements fonamentals de qualsevol democràcia és la separació de
poders en executiu, legislatiu i judicial. En els estats democràtics el poder
judicial hauria de ser totalment independent del poder polític. La gran
democràcia espanyola i el famós “estado de derecho” que en han venut durant
tants any sembla ser que de democràcia no gaire, un dels molt arguments perquè
els catalans anem foten el camp.
