Avui, els principals
mitjans de comunicació del nostre país ens han informat de l’accident
ferroviari que ha ocorregut a Mataró. Concretament, un tren de rodalies Renfe
ha xocat contra el topall del final de la via provocant 10 ferits lleus. Aquesta notícia no hauria de ser res més que
una anècdota, en un país on es suposa que el transport ferroviari es fa de
forma eficient i segura. Tot i això, la crua realitat ens mostra que els incidents
i avaries a la xarxa ferroviària de rodalies i la resta de país són el pa de
cada dia. Sense anar gaire lluny el passat 19 de Gener un xoc de trens a l’estació
del Clot va deixar 24 ferits lleus i un de greu. Algú podria pensar que aquests
accidents són fruit de la mal sort però, quan un és usuari habitual de renfe s’acostuma
la poca puntualitat dels trens.
Els causants d’aquesta situació, són un cops més, els senyors
del govern espanyol que durant anys han deixat la xarxa de rodalies i del resta
del país sense la més mínima inversió. El servei ferroviari de rodalies de
Barcelona compta amb 410.000 usuaris diaris i la línia Barcelona - Portbou és
la línea de mitja distància més usada de tot l’estat. Malgrat aquestes bones
dades d’ús dels serveis ferroviaris per part dels catalans, el Ministeri de
Foment espanyol és de l’opinió que és millor invertir els diners en l’AVE que
uneix Toledo i Cuenca amb 9 usuaris diaris, 18.000 euros de manteniment diaris
i una inversió inicial milionària.
A les nostres terres, també, fa anys i anys que duren les
obres per posar en servei el ja famós AVE. A la ciutat de Girona les obres van
començar l’any 2008 i encara queden 2 o 3 anys perquè s’acabin difinitivament,
amb els sorolls, fum, pols i caos circulatori que això comporta. A part d’això
cal sumar-hi els 4.200 milions d’euros d’inversió prevista que hi ha pel tram
Barcelona – Portbou. Després d’observar les dades sóc d’aquells que opinen que
els 4.200 milions els haguéssim pogut invertir en millorar la xarxa ferroviària
convencional catalana amb més línies i freqüències. Cal recordar que l’AVE, en
gran mesura, és utilitzat per les classes altes de la societat que tenen la necessitat
de moure’s ràpidament pel territori estatal i es poden pagar el preu del
bitllet mentre que les classes mitjana i baixa estan condemnades a seguir
utilitzant el paupèrrim servei que ofereix la xarxa ferroviària convencional
catalana.
