Frau i espoli fiscal

Els últims dos anys la política del govern català s’ha basat en la redundància de les paraules “dèficit fiscal”. Segons els actuals dirigents de la Generalitat els comptes d’aquesta institució acumulaven un enorme dèficit provocat pels estralls de la crisi econòmica. Els senyors neoliberals del govern de CIU amb el suport de la Unió Europea han iniciat un conjunt d’ajustos pressupostaris, més popularment anomenats retallades, per tal de reduir aquest dèficit. Com en tot govern neoliberal, les mesures han anat encaminades a reduir les prestacions socials de l’Estat del Benestar (ensenyament, seguretat social, cultura,etc.) fet que ha provocat que la crisi la paguessin aquells que no havien fet res per provocar-la, és a dir, les classes populars, quan al mateix temps els nostres governs es gastaven milions d’euros en rescatar els bancs que si que havien tingut una implicació directa en la crisi. Dit en altres paraules, hi ha hagut una socialització general de les pèrdues provocades per la crisi, quan durant els anys de bonança econòmica només hi ha hagut una privatització dels beneficis dels bancs.

Després aquesta petita introducció a la crisi, avui m’agradaria parlar d’un tema que els poders econòmics i polítics del nostres país han intenten amagar tant com poden, ja que és on rau l’excessiva i immoral riquesa d’alguns membres de la nostra societat. Aquest fet és el frau fiscal, aquest és una pràctica utilitzada per les grans fortunes del nostre país per tal d’evitar la gravació d’impostos tot utilitzant múltiples tripijocs a hisenda o directament guardant els seus diners a paradisos fiscals com Andorra o Suïssa. Es calcula que el frau fiscal a Catalunya puja a la quantitat de 16.000 milions d’euros  que les grans empreses i fortunes aconsegueixen evadir. La importància d’aquesta xifra pren molta més rellevància si la comparem amb els diners que s’estalvia el govern català mitjançant les retallades: 2.700 milions d’euros. Dit d’un altra manera, la suma de totes les retallades és només el 17% de tot el frau fiscal. Imagineu-vos tot el que es podria fer  si això es dónes a conèixer i els poders polítics del país iniciessin una veritable campanya de control fiscal per aconseguir que aquest diners acabessin a les arques públiques. Òbviament, les retallades ja no serien necessàries i es podrien utilitzar el diners restants per augmentar les prestacions socials i així reactivar l’economia. I ja no em puc ni imaginar com en sortirien de beneficiades les classes populars si es nacionalitzessin la banca com a culpable de la crisi i es redistribuïssin els seus beneficis en política social i d’atenció a la població.

Malgrat el greuge que ja suposo el frau fiscal, la pressió sobre les classes populars catalanes no s’acaba aquí, el poble català també pateix l’espoli de l’estat espanyol, més conegut com a espoli fiscal. Es calcula que l’espoli fiscal puja a la quantitat de 22.000 milions d’euros anuals que pertanyen als catalans i ens roba l’estat espanyol. Combinant aquest dos conceptes, arribo a la conclusió que les classes populars catalanes estan doblement humiliades i estafades: d’una banda per les grans empreses i fortunes del país i l’altra per l’estat espanyol. L’única solució que veig al problemes és quelcom que ja fa temps que incomoda als poder polítics del nostre país: independència i socialisme.

Per a més informació del frau fiscal: http://lladres.acampadagirona.org/